El percentatge de turistes que van arribar a la Destinació en vehicles col·lectius sostenibles va créixer el 2024

L’OTB ha presentat l’actualització dels resultats de 27 dels 30 indicadors del Sistema d’Indicadors de Turisme Sostenible (SITS –OTB), acció que es realitza periòdicament en funció de la disponibilitat de dades*. En aquesta actualització, s’han afegit les darreres xifres de 10 indicadors ambientals, 7 d’econòmics i 10 de socioculturals per a les tres àrees geogràfiques de treball habituals: Barcelona ciutat, Barcelona regió i Destinació Barcelona. Molts dels resultats es mantenen força estables respecte a l’any anterior, però en alguns casos s’observen canvis significatius.

 

Impacte mediambiental de l’activitat turística

La distància mitjana recorreguda pels turistes d’origen a destí (I01), que suposa una aproximació a la contribució a la petjada de carboni del turisme, va tornar a augmentar, sobretot a Barcelona ciutat, on es va passar de 3.850 km a 4.060 km. Tot i aquest increment, provocat per un creixement del turisme internacional, sobretot l’intercontinental, el percentatge de turistes que van arribar en vehicles col·lectius sostenibles (I09) -és a dir, en ferris, vaixells, tramvies, metro, trens, autobusos i autocars-, va augmentar de manera significativa a la ciutat, amb un 14,56% (+1,71pp Var. 24/23). D’aquesta manera, l’eficiència energètica en matèria de mobilitat per arribar a la destinació va millorar. A Barcelona regió, amb més turisme domèstic, tant la distància mitjana per arribar-hi, com l’ús de mitjans sostenibles per fer-ho, també van créixer, però sense registrar diferències interanuals tan destacades.

Quant al transport intern dins del municipi de destinació, la proporció de turistes que es van moure activament (I10) -a peu, en bicicleta, patinet, etc.- a Barcelona ciutat es va incrementar de manera significativa (45,66%, +5,91 Var. 24/23). Aquesta proporció, com es natural en tractar-se d’una ciutat on les distàncies a recórrer són més grans, es va situar per sota dels municipis de Barcelona regió, que van mantenir un resultat d’aquest indicador força similar a l’any anterior (66,99%). Per contra, l’ús del transport públic com a transport intern (I11), que va continuar sent més important a Barcelona ciutat (34,66%) que a Barcelona regió (8,79%), va decréixer -5,67pp, en el primer cas, i es va mantenir estable, en el segon.

El que sí que va créixer de manera destacada va ser el percentatge de destinacions i empreses turístiques compromeses o certificades en sostenibilitat (I12), en tots els àmbits geogràfics analitzats. Així, l’any 2024, aquesta proporció va ser de 3 de cada 10 a Barcelona ciutat i de 4 de cada 10, a Barcelona regió.

 

Impacte de l’activitat turística en l’economia i el mercat de treball

Quant als indicadors que mesuren l’impacte de l’activitat turística en termes econòmics, cal fer especial menció a la despesa mitjana durant l’estada per turista i dia (I15), que va augmentar, a Barcelona ciutat, fins als pràcticament 100€ per persona i nit (+8,7% Var. 24/23) i, a Barcelona regió, fins a gairebé 50€ per persona i nit (+12,5% Var. 24/23). Cal contextualitzar aquestes pujades en una situació de creixement intens de l’IPC, que a la província de Barcelona va ser del +2,9% el 2024.

També va continuar creixent l’indicador que calcula la recaptació de l’impost sobre les estades d’establiments turístics per habitant (I16). A la ciutat de Barcelona, per cada resident, es van recaptar 29,66€ (+2,4% Var. 24/23), mentre que a Barcelona regió, 2,99€ per persona (+9,37% Var. 24/23).

En l’àmbit laboral, un 11,74% de les persones que treballaven a la Destinació Barcelona ho van fer a l’activitat turística, una proporció (I17) força estable respecte a l’any anterior. En termes d’igualtat de gènere, amb dades de 2023 (últimes disponibles) la bretxa salarial entre homes i dones (I23) es va mantenir per sota de l’1 al conjunt de la Destinació i per tant, de mitjana, a l’activitat turística les dones van continuar rebent salaris bruts per sota dels homes. En concret, per cada euro que van rebre els homes de l’activitat turística, les dones en van rebre 0,79, (4 cèntims més que l’any anterior). Això indica que aquesta bretxa es va reduir, tot i que el resultat d’aquest indicador, encara disti del valor ideal desitjat (=1).

Finalment en l’eix econòmic, hi trobem alguns indicadors que van evolucionar de forma negativa o es van estancar. En primer lloc, l’indicador d’estacionalitat (I14), que pot repercutir tant en la qualitat dels llocs de treball com en el cost social de l’activitat turística a la destinació. Aquest indicador es calcula amb la ràtio entre el màxim i el mínim de pernoctacions mensuals, i si bé es va mantenir estable a Barcelona ciutat, a Barcelona regió va augmentar, de 5,96 a 6,22.

En segon lloc, la ràtio dels salaris entre l’activitat turística i la resta d’activitats (I18) es va mantenir, i fins i tot va empitjorar en el cas de Barcelona ciutat, el 2023 (últim any amb dades disponibles), de 0,76 a 0,74.

En tercer lloc, l’estada mitjana (I19), que es va estabilitzar en 3,82 nits al conjunt de la Destinació. Cal recordar que, si el resultat d’aquest indicador creix, també ho fan les possibilitats que les destinacions descentralitzin i diversifiquin la seva oferta turística i les possibilitats que la despesa mitjana sigui major, de manera que l’activitat turística pugui beneficiar a més agents i es posin en valor més recursos culturals de la destinació.

 

Efectes en la comunitat i gestió pública de l’activitat turística

Un any més hem de posar el focus en l’evolució negativa dels indicadors d’opinió ciutadana, que són de gran importància per entendre la tolerància o l’aversió de la ciutadania cap a l’activitat turística. En aquest sentit, els dos indicadors inclosos al SITS-OTB que mesuren aquesta temàtica van empitjorar respecte a l’any anterior: A Barcelona ciutat, el percentatge de residents que consideraven que el turisme és més aviat beneficiós pel seu municipi (I25) va decréixer fins al 59,60% respecte a l’exercici previ (-11,2pp Var. 24/23), així com també va créixer la proporció d’aquells que consideraven que la ciutat està arribant al límit de capacitat per acollir turisme (I26), fins al 74,40% (+12,9pp Var. 24/23). També a Barcelona regió es va observar un increment destacat del resultat d’aquest indicador (38,80%, +10.50pp Var. 24/23). Tot això s’emmarca dins d’un exercici durant el qual es van dur a terme diverses manifestacions antiturisme arreu del món, però sobretot a Europa, on sovint es veu l’activitat turística com a principal causa d’alguns dels problemes de la ciutadania, com l’increment del preu de l’habitatge i la gentrificació.

Amb tot, cal dir que l’indicador que calcula la pressió turística (I21) no va variar gaire durant el 2024: a Barcelona regió, es van registrar 2,65 turistes per cada 100 residents (+0.16 turistes Var. 24/23) i a Barcelona ciutat, que acostuma a tenir una ràtio més alta, fins i tot va baixar lleugerament, fins als 9,51 turistes per cada 100 residents (-0,62 turistes Var. 24/23).

A més, en l’àmbit de l’administració pública, la Destinació Barcelona va continuar disposant de plans o estratègies específiques vigents en turisme sostenible (I13). Així, tant l’Ajuntament de Barcelona com Turisme de Barcelona van continuar actuant en base a les estratègies marcades al Pla Estratègic en Turisme 2020 i, el mes de setembre va entrar en vigor la nova Mesura de Govern per la Gestió Turística 2024-2027. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Consorci Turisme de Barcelona i els ens comarcals de turisme de la província segueixen treballant en el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona. Les empreses, els serveis i les destinacions turístiques d’arreu del territori que compleixen una sèrie de requisits poden adherir-se al programa que basa la seva metodologia en els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Quant a la governança pública del turisme, tots els organismes esmentats al paràgraf anterior van complir, un any més, el 100% dels principis de bona governança establerts per les Nacions Unides (I22): la participació, l’estat de dret, la transparència, la sensibilitat, l’orientació al consens, l’equitat, l’efectivitat i eficiència, la responsabilitat i la visió estratègica.

 

Satisfacció del turista

Mentrestant, la satisfacció del turista, mesurada amb l’indicador de valoració general del municipi d’estada (I27), no va experimentar grans diferències i es va mantenir en una puntuació de 8,60 sobre 10.

Pel que fa a l’indicador d’accessibilitat de la destinació (I13), el SITS-OTB també s’hi aproxima a través del recull de l’opinió dels turistes sobre l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Així, la puntuació obtinguda el 2023 es va mantenir força estable, en un 7,86 sobre 10.

El que va millorar significativament va ser l’opinió turística sobre el soroll (I02), amb un 7,26 de mitjana als municipis de la Destinació. Tot i que aquest resultat encara té marge de creixement, cal recordar que una valoració més alta d’aquest aspecte dels municipis contribueix, no només a una menor contaminació atmosfèrica i/o acústica a la Destinació, sinó a una millor salut per les persones.

 

Seguretat ciutadana

Quant a la seguretat, els diversos indicadors analitzats també van romandre estables interanualment: al conjunt de la Destinació, els turistes van valorar la seguretat ciutadana (I28) amb un 8,16 sobre 10, el percentatge de turistes víctimes d’un delicte o intent de delicte (I29) es va mantenir per sota del 2% i el nivell d’alerta antiterrorista a Espanya (I30) va tornar a situar-se en un 4 sobre 5.
_____________________________________________________________________________________________
* Sense disponibilitat de noves dades: I05, I06 i I24.

 

Més informació: Resultats SITS-OTB